Khartum, la capital del Sudan.
Aquest dissabte passat, a les 15h, en Toni Arbonès i el fabulós programa radiofònic que presenta i dirigeix, “Els viatgers de la Gran Anaconda” a Catalunya Ràdio, va emetre un altre capítol del “Braçalet de Nefertiti” que havíem gravat el mes de desembre. Aquesta vegada vam parlant de Khartum, la capital del Sudan. Desert, camells i l’aiguabarreig del Nil Blau i el Bil Blanc son alguns dels temes que vam tocar i parlar. Us ve de gust escoltar-ho?
En deixo l’enllaç amb el Podcast: Per Khartum, Sudan, amb Irene Cordón.
Jordi P., tu que ets seguidor del programa de Toni Arbonés, espero que també gaudeixis d’aquest dedicat a Khartum.
Presentació:
Algun cop, passejant per Khartum, hi ha hagut persones que s’han acostat a la doctora Cordón per preguntar-li si ens creiem de debò que Bin Laden és mort. O que li han demanat: “A quanta gent us maten, a vosaltres, a les manifestacions?”, acostumats com estan els sudanesos a la “normalitat” de tenir víctimes en cada protesta. Des d’Europa sovint es té una imatge del Sudan com un país tancat, sotmès a l’estricta obediència de la xaria, la llei islàmica. Però al carrer, Bin Laden no és en boca de gairebé ningú, assegura Irene Cordón, malgrat que en ple lideratge d’Al Qaida el Sudan va ser terra d’aixopluc. Khartum, la capital, és una ciutat curiosa. La mítica Khartum, escenari de mil batalles, de la confluència del Nil blau i el blanc, lloc de pas de les “caravanes dels 40 dies” i punt de partida de les expedicions a Meroe, antiga capital del Regne de Kush. Viatge al Sudan, amb Irene Cordón, doctora en Arqueologia i Història Antiga per la UAB.
Caràtula del Programa “Els Viatgers de la Gran Anaconda”
Escoltar-ho m’ha portat MOLTS bons records!!!
Gran programa i GRANS col.laboradors.
OH TON! Soc feliç de saber que t’he transportat de nou al nostre estimat Sudan. Crec que la foto amb la Fàdia me la vas fer TU! Podria ser?
Una abraçada molt forta.
Hola Irene!
gràcies pel recordatori especial ! Ja el tenia prepara’t per escoltar-te perquè estava segur que aprendria moltes coses i així ha estat .
M’han agafat ganes d’anar a veure l,aiguabarreig dels Nils amb barca ! i els mercats del dimecres i divendres amb la festa que es munta amb els camells. I sobretot perquè pel que dius encara no hi ha massificació turística. I la història del teu amic sudanès respecte al Nil també es molt autèntica.
Bé, ja tinc una destinació més a l’agenda ….!
Ara a esperar l’aventura africana d’aquesta tarda!!
Una abraçada!
Ah què bé llegir les teves paraules, Jordi! A la llista, doncs! Fins aquesta tarda que “viatjarem virtualment fina a Uganda!”
Una abraçada.
Ah Irene, quines ganes que tinc de fer aquest viatge!
I que be que l’expliques!
Una abraçada
Ramon
Ramon, ja ho saps! 😉
Ireneee, quan anem a Sudan?? Va que ara hi deu haver-hi poca gent !! Grácies pel relat.
Aix Roser; fa just un mes i mig que hi era! Vam enregistrar el programa de “l’Anaconda” a l’endemà que tornés. Sudan hi tornaré, molt probablement, el mes de novembre d’aquest. Però abans aniré a Uganda, Egipte, Etiòpia…i espero escapar-me també a Namíbia i Sud-Àfrica. M’aniràs coneixent: soc un cul inquiet i viatjo tant com puc. D’aquí “el fitxatge” a l'”Anaconda” 😉
Una abraçada.
aprendiendo y viajando ,un abrazo
Una abraçada, Ana!
T’acabo d’escoltar. Quines ganes de tornar-hi!!!!
Sí, el vaig escoltar i em va agradar molt. Bé, com sempre el que tu ens expliques, que ens hi fas entrar com si estessim fent el viatge. Gràcies, Irene
Que ganas de irrrrr!!!!! Este viaje q Sudan hay que hacerlo.. que ganas despues del curso , estuve leyendo en la época pasada hospital ..libros de texto no kindle .. también se visitará Nuri no ?:) 🙂
Com molt bé ha dit en Ton, escoltar-te m´ha traslladat al viatge de fa una mica més d´un any .Sudan va ser una experiència meravellosa, malgrat que va ser dur en el sentit dels allotjaments ( majoritàriament cases particulars). Però aquestes vivències varen fer que el viatge fos una aventura.
L´equip professional , guia, xofers i cuiner, va ser magnífic amb una complicitat especial amb els 9 viatgers que erem ( incloïda Irene) .
Les discussions entre el guia sudanés ( excel·lent) i Irene varen ser d´allò més enriquidor i divertit.
Vaja!! Us animo a anar al Sudan . Si no fos per la quantitat de països que falten visitar, repetiría el viatge en les mateixes condicions fetes.
Toni
Gràcies per les paraules que has escrit, Toni. Aquell va ser un viatge fantàstic. El país i la seva gent ho son; i aquell grup de “viatgers” gaudirem molt!