Diu la tradició, que els baobabs eren els arbres més bonics de tots
Fa molts i molts anys, els déus van habitar el món de plantes i animals. Des del seu paradís al cel veien una de les seves més belles creacions: el baobab.
El baobab era un arbre molt gran i fort, amb flors precioses i per ser l’arbre més bell, els déus van decidir donar-li el do de la immortalitat. Gràcies a això, els baobabs podien créixer molt més que la resta dels arbres. Eren plantes fortes, els seus troncs eren enormes i era impossible enderrocar-los. El baobab era tan gran que va començar a apropiar-se de la llum i deixava la resta de plantes i animals sota la seva ombra sense poder gaudir dels rajos del sol. El baobab creixia més i més fort mentre que les altres plantes amb prou feines creixien amb les escletxes de llum que es filtraven entre les branques plenes de fulles i flors del baobab.
Un dia, el baobab, sent conscient de la seva força i la seva majestuositat, va pensar que era digne d’estar al costat dels déus, així que creixeria i creixeria fins a arribar al seu paradís. Sí, sí! El baobab va pensar que era un déu com els que l’havien creat. Però això va ser un error! L’arrogància i l’egoisme del baobab va fer que els déus s’enfadessin i molt! I la fúria dels déus va aconseguir un càstig al baobab perquè aprengués la lliçó. L’endemà al matí, el baobab es va adonar que les seves flors ja no hi eren i que les seves branques no eren precioses com abans. Els déus havien castigat el grandiós arbre fent que creixés al revés, amb les arrels cap al cel i les flors sota terra.
Aquest és el motiu pel qual el baobab té aquesta forma tan curiosa; malgrat que no deixa de ser un arbre preciós.
Per acabar, hi ha una dita africana que diu:
Si una persona beu aigua que hagi tocat llavors de baobab, quedarà protegit de l’atac dels cocodrils. Però qui gosi arrancar una flor al baobab, morirà devorat per un lleó.
Que fabula mas buena ! Me encanta llena de contenido . Me encantaría verlos .. mejor no tocar una flor suya .. aunque ya tenga medió preparada la urna
Bon dia Irene!!
Preciosa la llegenda del baobab i la dita africana!
A mi sempre m’ha resultat fascinant aquest arbre , es diferents dels altres , té la seva personalitat .
Hi ha un llibre del Xavier Moret » A la sombre del baobab » en català i en castellà , molt distret i interessant.
una abraçada!!
A mi m’encanten els baoababs, tant els que són alts i esbelts com els de la foto, como els més petits, amb troncs molt més gruixuts i baixets, tant quan tenen flor com quan les braques estan pelades. Però a Madagascar vaig provar mermelada de fruit de baobab i he de dir que no tenia un gust gaire bo! Una abraçada,
Gràcies per la ensenyança
Seran les belles flors de la inframón (en algun lloc la seva bellesa ha de brillar). Irene, és un conte bellíssimmm 🌳🌸.
Gràcies per totes aquestes històries 📖 😍 !
😘 🙅🏻♀️
Ohh, quina història tan bonica. Sempre m’han atret i agradat molt els baobabs, i quan els veus, son impressionants. Però ara, en conèixer aquesta llegenda, encara m’agraden molt més. Ep, i no li arrancaré cap flor!
Gràcies estimada
Gracies, per les històries tan boniques q expliques.
Precios
Que bonic! Les llegendes, els mites, ens acompanyen sempre. I donen respostes al que no acabem d’entendre i saber. No en tenim prou amb la bellesa intrínseca de la natura. I busquem una explicació de per què és així. I busquem un creador, un déu, responsable de les meravelles naturals. I potser no sabem veure que la natura en si mateixa ja és una divinitat.
Gràcies. Records.
Carme, ets una gran observadora. La natura ho té tot, bellessa i la seva pròpia divinitat. M’ha encantat la teva reflexió. Gràcies Carme 🙅🏻♀️
Hola Irene
Sempre son macos els teus contes. I amb una ensenyance al darrera.
Gràcies de explicar-los.
Una abraçada
Mercè Vilaprinyó
M’ha encantat!! M’agrada molt que ens expliquis contes i llegendes…deu ser que no vull perdre del tot la nena que vaig ser…i que cada cop queda més lluny 😅
Bon día
Me encanta la lectura de estos maravillosos árboles , los vi al natural y realmente son magníficos
No bebí agua …. Pero su presencia
Es un espectáculo
Gracias , petons
Irene!! Ets una gran conta-contes
M’encantan les teves historias
Lamentablement mo he vist mai aquet arbre, espero algun dia poder gaudir d’ell
Una fàbula molt bonica i dona una lliçó, que no es pot creure que som els millors, ja que pot venir el càstig, com li va venir a l’arbre baobad.