La tieta Margarita i els panellets de pinyons.
M’agraden les tradicions. La castanyada (prefereixo dir “Catanyada” que la “Festa de Tots Sants”) és una festivitat ben bonica i els panellets són una de les meves postres preferides, probablement perquè només les mengem per aquesta època.
A casa sempre hem celebrat «La Castanyada». Castanyes, moniatos i quilos de massa per a fer els panellets (de pinyons, de codonyat, de llimona, d’ametlla, de coco, de cafè…). Quan era petita, i per l’1 de novembre (o la nit del 31 d’octubre), ens enganxàvem a la vora del foc de la xemenèia de la casa del Montseny (a Gaserans, Sant Feliu de Buixalleu) perquè hi feia un fred que pelava i anàvem menjant castanyes torrades. La mare ens donava un ganivet i ens demanava que féssim un tall, pel costat bombat del fruit i en forma de creu, i cap a la paella castanyera (d’aquelles que tenen forats). El meu cosí se les menjava crues, el pare les més torrades i jo una de cada.
Però tornem als panellets. Estareu d’acord amb mi que el panellet de pinyons és el panellet estrella per excel·lència, i el més car, pels pinyons, que es veu que cada cop n’hi ha menys. A mi m’agraden els panellets petitons (i no aquells que recorden a pilotes de caldo), carregats de pinyons (pinyó pinyoner de casa nostra, no asiàtics!).
La pastisseria és una ciència exacta i cal mesurar bé les quantitats. Sempre hi ha qui, com ma germana, ho fa tot a ull. Però amb el tema de la rebosteria… sóc molt germànica i per aconseguir un bon panellet de pinyons les porcions han de ser:
- 250gr d’ametlla crua en pols
- 250gr de sucre llustre (ja veureu com hi ha diferència si l’agafeu llustre!)
- Ratlladura fina d’1 llimona petita
- 60gr de patata cuita
I per a l’arrebossat:
- 250gr pinyons del país
- 1 ou batut amb un pessic de sal
- 1 culleradeta (de postres) de sucre llustre
- I el rovell d’ou batut per pintar els panellets
I vinga a fer boletes. I més boletes.
Coure els panellets també té la seva gràcia; cal col·locar-los a la lleixa que va al forn amb prou distància entre ells no sigui que s’enganxin! Al Montseny, els panellets eren servits com a postres. Amb moscatell. Tal i com diu la Paquita, els panellets sempre anaven a bracet del moscatell. Eren per a ser menjats per a després de dinar, però sobretot per després de sopar.
I, cada 1 de novembre (absolutament tots i cadascun) i sense adonar-nos-en, a la plata on s’havien servit els panellets apareixia una bola de massapà, sense pinyons, deforme i pelada completament… que te la quedaves mirant dient-te “que coi és aquesta bonyiga” fins que senties la rialleta sota el nas de la tieta Margarita que acabada confessant el crim: arrencava els pinyons dels panellets perquè el massapà “no calia menjar-se’l”.
Aix Margarita, Margarita… i com enyoro les teves bonyigues pelades!
Ara m’he de conformar amb un altre tipus de panellet: els que fan els infants a l’escola, que no són altre cosa que bonyigues de patata que fan passar per massapà amb 4 pinyons enganxats en vertical, talment com si fos un panellet-punky.
Feliç Castanyada per a Tothom!!
Jo no soc gaire de panellets, ho reconec .
Pero aquest any ja he fet dos cuites i es que he fet un taller amb la Mireia Carbó i vaig veure que era façil i rápid.
La familia que els van tastar van donar el vist i plau.
La castañada la celebrarem el día 7 per estar tots i soc la encarregada de fer les «boletes »
Els de coco i els de xocolata (negre ó blanca) están per lleparse els dits.
UNA BONA CASTANYADA PER TOTES I TOTS!!!!!!!!!!!
Aix la pera, Maria Rosa!
Amb la Mireia Carbó jo he fet el curs d’arrossos (el vaig fer el mes de juny). Ens ho vam passar molt bé! i em vaig estar mirant el que va proposar per a fer els panellets (per un divendres, oi?), però no m’anava bé anar-hi. T’imagines que ens hi haguéssim trobat? 🙂
ja em donaràs «el truc» per a posar els pinyons de manera ràpid i senzilla (ho deia a la «publi» del curs). Nosaltres enganxem els pinyons amb clara d’ou, però la Mireia segur segur segur que té alguna tècnica més eficaç.
Una abraçada.
Irene, molt interessant com fa els panellets la tieta Margarita, però jo no els faré, ja que el meu fort mai ha sigut la cuina. Que tels mengis ben a gust.
Paquita,
Els panellets ens van sortir boníssims! Tot i que t’he de dir que va haver-hi una fornada que se’ns van carbonitzar un xic… ningú estava pendent del forn. I tot i així també ens els vam menjar. 😉
Una abraçada.
Aixx, que bonic!!
M’has fet recordar la tarde en la que amb els meus nens, preparavem els panellets i menys mal que comprava més pinyons del conte.
Un relat fantàstic ple de carinyo i enyorança.
Ets genial!!
Feliç castanyada!!
Què bé, Mercè!
Ara estem creant nous records. Aquesta vegada els vam fer amb barret de bruixa i bruixot. Què hi farem?
Una abraçada.
Rico rico
Una bonita tradición
Petobsy
Estic d’acord amb tu, estimada Ana: és una tradició molt bonica.
T’envio una abraçada.
Gràcies per compartir , bonica experiència familiar.
Jo recordo estar a Girona a casa els àvis, castanyes que comoprava l’avi per escalfar-nos perquè feia fred, i el dia 1 per postres de dinar panellets, provabem els que havia fet l’àvia, també els que havia fet la Sra Rosa, la veïna, i potser també els de la Sra Montserrat, un altre amiga veïna. Era tradició compartir els panellets entre veïns i opinar sobre quins t’agradaven més.
També recordo un any per aquestes dates a les fires de Sant Narcís de nit (que només sortien els grans) que els pares en van portar al circ per primer cop; i era per fires que molts aprofitaven potser per estrenar abric , bufanda o gorro.
Oh Carme!
I com m’ha agradat el teu comentari! Quisn records més bonics… les veïnes… «concurs» de panellets…
Creus que aquesta setmana per fi podrem estrenar la bufanda?
Una abraçada.
Bona castanyada Irene!!
Et trobo a faltar aquest any!!! 😘😘😘😘
Aix Elena!
Que també us trobo a faltar!
Espero que mengéssiu molts panellets!!
Una abraçada
M encantan els panellets però els pinyons no….ho sento .
Els altres tots s casa els feia la mare i quan era petita les castanyes les comptàvem amb la avi , aquella q hi havia o hi ha devant del Aribau, tocan la Universitat.quins records .
Rosa, mira que no agradar-te els pinyons… Ets la segona persona que m’ho diu aquesta setmana. Aiiiixxxxx… pinyó pinyoner… és deliciós! Però per gustos, colors.
Visca la diversitat!
Feliç Castanyada i bons panellets. Ets genial, la rialla no s’atura «pilotes de caldo i els panellets punky».
😂😂👌🏻👏🏻👏🏻
Aquesta tieta Margarita és una bona crack 👩🏻🍳 💯%🔝👏🏻👏🏻
Gràcies Irene per compartir tantes coses i records 🙂 👩🏼🏫. M’agraden més els de pinyols, però tots desapareixen d’un vol 😂😂🌰🍷😘
Manuela,
Hahahahahaha «pilotes de clado» sobretot els que fan les criatures…. Per cert! La tieta Margarita ha tornat a atacar: va despullar el panellet i va deixar-lo sense pinyons!
Una abraçada ben forta.
Ha ha hahaa 😂. Per no trencar la tradició «👩🏻🍳💯%🔝👌🏻👏🏻👏🏻». Què maca! 😘
Me encantan els panellets!!!! Sobretodo en los de piñones…. De hecho me encantan los piñones .. sigo recogiendo piñas y comerlos directamente , que buenos tienen que estar … nos tenemos que confirmar con los de panadería pero están tan ricos , menos mal que solo es para una época año que sinooo..
Alberto! Para el 2022 os quiero ver a Nuri y a ti «creando» panellets! Yo os paso la receta. Estoy convencidísima que haréis auténticas obras de arte, teniendo en cuenta lo buen fotógrafos que sois!
Un abrazo y «visca els pinyons!»
Bona castanyada Irene.
Cada any que passa sóc de menys dolç, però encara compro dos panellets i unes castanyes per dir que he fet castanyada.
Una forta abraçada.
A mi em passa el mateix que a tu, Silvi: cada vegada m’agrada menys el dolç. De totes maneres, els panellets que vam fer hi vam posar poc sucre i van quedar boníssims! 😉
A mi m’agrada molt la festa de la castanyada i tot el que es menja i mes fero amb familia. Lo de les festes tradicionals es el que tenen, que uneixen a les families i aixó es el mes maco.
Bona castanyada a Tothom
Tens raó, Eulàlia. Al final, és igual que mengem panellets, castanyes o moniatos. El que és realment bonic de les tradicions és que ens reunim tots. 🙂
Amb el meu germà competiem aviam qui feia el panellet més estrambòtic!! Ens ho passavem d’allò més bé. I lo millor és que quedaven bons i ens els menjàvem!
Bona castanyada!!
Sí!!! Jo també feia (i faig) competicions amb ma germana per veure qui fa «el més orginal!!!
Hola Irene! Nosaltres també son de castanyada
Castanyas tirrades
Moniatos y bonyols de figues pajareras bonissims recepta de la mare
Tots junts i com dius una copeta de moscatell fresquet
Bona castanyada
Bonyols de figues «pajareras»?!
Oh, Núria! Que això ho he de tastar!!!
M’agrada la festa de la Castanyada! La llar de foc i tots menjant panellets, castanyes i vi bo! I els vidres entalats i fred , aquest any no gaire.
No puc evitar comprar una paperina de 12 quan passejo pel carrer i veig una «castanyera» que n’està fent. Aquella olor …..