Tot és qüestió d’actitud.
Acostumem a identificar l’aventura preferentment amb el llunyà i l’exòtic, amb els desplaçaments farcits de perill i de sorpreses. Josep Maria Espinàs (un gran narrador de viatges), però, reivindica el caràcter aventurer dels seus itineraris catalans, espais de llibertat. L’aventura, doncs, és qüestió d’actitud. Com tot a la vida! Aquesta actitud a l’hora de viatjar ha de ser entesa com una manera d’observar molt concreta i saber dotar de significat la quotidianitat.
Entrem a Setmana Santa, sinònim a “dies de festa”. Dies que, per a uns significarà relaxar-se, per altres viatjar, per altres descansar, per altres llegir; per altres anar a la muntanya i respirar aire pur; uns altres anar cap a la platja per sentir la brisa del mar… però està clar que aquests són dies de ruptura amb la rutina i que val la pena aturar-nos per gaudir-los. Tot és qüestió d’actitud. Tan és si ens quedem a casa o si sortim de viatge o excursió. Hem de gaudir de l’aventura i del fet de trencar amb la rutina. A mi em fa molta por la rutina. Però molta.
I a tu?
Bona Pàsqua a tothom!
Bon dia! El millor que té la rutina és trencar-la. Reconec que una certa rutina i ordre per a mi són bons, crec que em costaria viure en un constant anar i venir. Però així, quan arriba el moment de poder gaudir de llibertat, ja sigui viatjar, fer excursions o senzillament seure a llegir un llibre, a les hores és fantàstic! Jo també crec que hem de saber gaudir de cada moment i celebrar-ho tot! Per a mi, cada sopar amb la parella o amb amics, cada trobada per fer un café o cada classe, és una festa! Molt bona Pàsqua a tothom!
Bona Pascua Irene
Bon dia, suposo que molts sortiran a gaudir del sulet i les platges,o la muntanya, jo em quedo a casa a viure la setmana santa que per aixo es diu aixins. I la gaudiré i tant i no serà gens aburrida.
Aneu amb molt de compte amb la carretera i fins la tornada
Hola Irene,
Em deixes reivindicar la rutina ? Deu ser cosa de l’edat, però em tranquil.litza retrobar els llocs coneguts, apamats ; veure q es mantenen les botigues del barri (si és que ho fan) ; refer l’ordre dels llibres i tornar a les classes quan puc. Ara, completament d’acord amb tu sobre l’actitut, que és essencial. I llegir els teus comentaris, sempre estimulants !
Ohhh Anna!
Amb aquest escrit has guanyat «la batalla» (metafòricament parlant, esclar) i t’has guanyat un racó al meu cor quan has parlat de les «botigues del barri»… Aquesta rutina és necessària, oitant que sí! Això m’ha fet recordar que, fa cosa de 4 o 5 anys, un comercial em van trucar per telèfon dient-me si em volia subscriure a la Revista Historia National Geographic (de totes les avantatges, que si la rebria dos dies abans que ningú, que si era molt còmode rebre-la a casa…) i recordo que li vaig dir explicar que jo en sóc una gran fan de la revista (no vaig entrar en el detall que hi escric) però que una de les coses que més m’agrada del dia 28 de cada mes, era anar al quiosc de la Júlia (el que em queda més aprop de casa) i comprar-li.
– Ja ha sortit la revista?
– Encara no, Irene. Quantes et guardo?
El comercial no va comprendre la meva rutina.
😉
Hola Irene!!
A mí tampoc m’agrada la rutina i sempre intento fugir-ne.
Aquesta Pàsqua faré una excepció però, necessito una aturada d’aventura i ensurts que últimament n’he tingut alguns, crec que masses. Per tant , una mica de natura, lectura i algún àpat que sempre anima !!
Una abraçada!!
bona pascua!!!!! esa es la actitud
estas vacaciones las necesito !muy cansado… tengo alguna lectura que otra atrasada, por horarios no podemos ir fuera, nos quedaremos aqui ..pero viviremos la aventura de leer, hacer fotos, volver a ver videos, la cuestion es desconectar…me hubiera gustado volver a ver mis queridos quebrantahuesos, alimoches, buitres, aguilas y a Isis via su forma de milano …. pero no podemos,la cuestion es disfrutar con lo que se pueda y recargar pilas. un saludo
Bona tarda Irene,
Jo per Setmana Santa, acostumo anar al poble, perqué jo sóc de poble també.
Aquesta Setmana Santa, el Divendres Sant vam fer calçotada, un munt de calçots amb la seva salsa, carn, pollastre, salsitxes, xoriços, …, en definitiva, un bon dinar amb bons amics. Postres, café, xupitos, … Al costat de l’hermita, on hi han graelles.
Una bona setmana santa amb amics, tradicional, amb la processó i «la rompida de la hora» a migdia.
Tranquilitat, saludar als veïns, passejar per un poble de secà, amb gent amable, que saps que els trobaras sempre allí.
Oh, Sílvia!
M’ha agradat molt llegir-te. Estar amb els amics i menjar plegats és una de les meves activitats preferides. Els passejos pel poble que comentes, les salutacions amb els veïns… és molt bonic el que ens has explciat.
Gràcies per compartir-ho amb nosaltres.
PD: En Josep Maria Espinàs, té un llibre (un dels molts llibres de passejades per Catalunya i la Franja de parla catalana o xapurrau, com es el Matarranya) on narra les seves passejades per la comarca del Matarranya.
La meva besàvia era de Beseit/ Beceite, i amb la dot del casament ella i el marit van marxar a Massalió/ Mazaleón i van comprar la casa familiar.
Que ha arribat ha mans de mà mare.
…
És preciós aquest llibre de l’Espinàs. M’agrada molt molt.
Jo aquesta setmana amb la meva filla gran hem anat al Pirineu per veure si agafo sol i bon aire per estar millor. De moment hem tornat i no trobo gaire millora.
Estimada Paquita,
A veure si demà, que és el dia més bonic de tots, surt un xic el sol i entre roses i llibres t’animen un xic 😉
Una abraçada molt forta,
Irene.