Visito Luanda i els seus voltants.
És la primera vegada que he viatjat fins a Angola, país situat al sud-oest del continent africà i que és banyat per l’Oceà Atlàntic.
La petja colonial portuguesa és molt present a Luanda, la capital del país. Antics edificis colonials avui convertits en oficina de Correus, museus, seus i delegacions del govern angolès es troben repartits per tota la ciutat. És xocant veure un d’aquests meravellosos edificis colonials al costat d’un bloc de pisos destroçat per la guerra civil -o que ha quedat a mitja construcció- i un gratacel nou, tot modern i amb finestrals enormes per a que s’hi filtri la llum.
Sortim de Luanda i ens dirigim cap al nord. A 400km es troben les Cascades Calandula, amb els seus 420m de longitud i 105m de caiguda d’aigua, convertint-se en les segones més grans d’Àfrica, només per darrera de les Cascades Victòria. Em sorprèn que no hi hagi ningú. Al peu del gran-gran-gran salt d’aigua estem únicament en Toni i jo. Semblem Adan i Eva (però vestits) al mig d’aquell Edèn. Naturalesa exuberant per tot arreu. Aigua i més aigua. Un lloc paradisíac, esclar.
Decidim agafar el cotxe i anar a la part superior de les cascades on probablement les vistes puguin també ser extraordinàries. I a fe que ho són. La sorpresa me la trobo quan m’adono que allà dalt no hi estem sols. Diviso un grup de 10 joves, d’uns 20 anys d’edat, i que parlen espanyol. I entre ells, visualitzo una noia de cabells castanys i ondulats, amb una «pinta de ser catalana» gravat al front i… efectivament, la noia és de Barcelona. Ella i els seus amics (estudiants de medecina i infermeria) estan fent un voluntariat a Angola, a un orfenat de nenes.
Què ho fa que ens trobem sempre catalans i catalanes arreu del món, anem on anem? Angola no és un destí turístic. I és una pena perquè el país és preciós i la seva gent molt agradable.
Bona gent, tu també t’has trobat catalans repartits pel món. Oi que sí?
Ets una «Gran Rodamón», sempre destacant la bellesa del nostre món. Ets la gran ambaixadora de la Terra. Gràcies per estimar-la, compartir-la i respectar-la (diu la Terra i tot el que hi ha en ella 🌍 💦 ⛰ 🐾 🌳). Gaudiu del meravellós lloc 😍.
Petonet 😘
Oh, Manuela!!
Però que bonic això que has escrit!!
Seguiré «informant» 😉
Petonets!!
Sempre estem arreu
Som una plaga
Però bona ehhhh
De la bona-bona!
I tant, sortim com els bolets de sota les pedres. Me’n vaig trobar a Bali, en el hotel on érem. Tot un xoc de primer. No vem poder coincidir en excursions, ja que anàvem amb tur privat pero si, per l’hotel i prendre algú. Ja ho dic com els bolets
El món te indrets espectaculars
Els catalans no som tontos
Tot i que molts ho pensen
Gràcies Irene per compartir les teves vivències aventureres.
Una forta abraçada des de el PC de la feina! Quina enveja!
petonets
Des del PC de la feina també es pot viajar «virtualmente», oi?
No deixem mai de somiar.
Una abraçada!
Que interessant deu ser el país per ser poc turístic i amb étnies poc conegudes.
Dessitjo que disfrutis i que en un futur mi acompanyis.
Per si no l’has llegit et recomano » Teoria general de l’oblit» de Jose Eduardo Agualusa
Una abraçada,
Llegit! He busca el pis tapiat aquí a Luanda (però no l’he localitzat). La història es basa en un fet real; sembla ser que la Ludovica va morir no fa masca anys. No he trota el pis, però el llibre em va agradar. Molt Gran l’Agualusa!
Ohhh , gracias por compartir
Maravilloso planeta tierra
Catalanes por todo el mundo,
Descubridores🤗💋
que envidia mas grande! plantar el tripode ahi y hacer una larga exposicion…de las cosas más me gustan..la calma que se respira ..q la camara vaya captando la luz y deje ese efecto seda…con poca gente sin tener que pelearse por el sitio..ya esta el pesado del tripode ocupando sitio….aunque luego llega Simba y lo mueve…envidia infinita…ya tardas en organizarlo si hay poca gente y dejan tripode…necesito tiempo eso si..nuri se aburre..no entender